Vés al contingut
Vés al contingut

93.La distopía

Enviat per miquel.barcelo el
[CAT] Des dels abismes infinits de la inconsciència i, en el continu sense saber de l'existència, ens endinsem en espirals conspiranoics d'acumulada ignorància. Un continu sentir que es veu augmentat amb el pas del temps. “Només sé que no es res”, i en aquestes ens quedem, perquè com més vols saber, més restes al teu haver. Esperem, que res de l'anteriorment resolgui els seus dubtes entorn del dubte que ens ocupa. La distòpia i els seus quefers. [CAST] Desde los abismos infinitos de la inconsciencia y, en el continuo sin saber de la existencia, nos adentramos en espirales conspiranoicas de acumulada ignorancia. Un continuo sentir que se ve aumentado con el paso del tiempo. “Sólo sé que no se nada”, y en estas nos quedamos, porque cuanto más quieres saber, más restas a tu haber. Esperamos, que nada de lo anteriormente resuelva sus dudas en torno a la duda que nos ocupa. La distopia y sus quehaceres.